No he anat mai a Praga
ni he travessat el Moldava
pel pont de les estàtues
ni he perdut la mirada
buscant peixos entre cercles d'aigua
no he sentit les hores amb ninots
ni he badat el cap mirant com volen els ocells
a la plaça dels turistes...
i ara prenc una cervesa
i em pinto bigotis amb l'espuma
i sé que tu riures
si ara hi fossis...
Llegint La noia del parc, de Francesc Cabiró
Fa 16 hores
5 comentaris:
Un poema preciós calaix...m'ha agradat molt!
segur que riurà aviat!
i és que hem viatjat molt amb la imaginació
ei,
jo somric des d'aquí..
si et serveix
·
gràcies Elvira! :-)
no sé fanal... en tot cas mirarem de riure nosaltres ;-)
amb la imaginació es viatge molt bé i s'arriba a tot arreu! :-)
si que serveix Eulàlia, i tant! :-)
Publica un comentari a l'entrada