La bona notícia del dia

Doncs si, avui hi ha una molt bona notícia: ha nascut un nou diari en català! i això és molt bo per augmentar la pluralitat de veus, per la seva voluntat de mirar el futur i... per ser en català! 
Què més dir? ara cal llegir... això si, amb ulls crítics.

Fa tant fred que obro totes les mantes
de sota en trec el cap 
i els dits
i el llibre.

Els Pets-Una fiblada a la pell

poema

Avui m'he aixecat d'hora.

pensant en pintar el cel de purpurina

i deixa-me'n rastres a les mans...

et podre dir:
vigila els dits,són màgics...

potser una cabòria...

Avui al final no han fet el cara a cara i jo me n'he alegrat. Han fet infidels. I avui m'ha agradat una mica més del que ja m'agrada. I això ha sigut per què potser m'ha dit coses que tenia ganes de sentir. I dites pel personatge que de fet més m'agrada que és la Dani. Cal que visquem per nosaltres i no enfonsar-nos mai pel que facin o deixin de fer els altres... qui ens fa sentir malament no es mereig que li donem la importància de poder fer-nos setir així... Què hi farem, potser estic una mica fluixa i necessitava aquest recordatori... tot i que avui havia començat un conte amb la frase: "Et volia regalar la lluna. T'ho vaig dir a l'orella una tarda blanca, i tu reies. Encara duiem trenes. Han passat anys amb primaves. Hem perdut els camins i ara em trobo, aquí, apunt de fer aquest salt espaial, amb vestit d'astronauta..." potser demà en trobaré unes altres... en tot cas... miraré amb ulls ben oberts el que m'envolta...

Bon dia de fred i sol!!! per què si, per què avui és avui i s'ha de disfrutar!!! 
apa, ja ho he dit.

pensament

Veig que aquest mes he escrit poquet. Potser he perdut la inspiració. Potser em deixo endur per la son i vaig a dormir d'hora. Potser penso que em començo a repetir (tot just ho penso ara? si no faig més que repetir-me...). Potser llegeixo poc i veig menys pel·lícules i tampoc he descobert cap nova promesa... i aquest món virtual és tant ràpid que el que s'ha dit al matí al cap del dia ja és prehistòria... i malauradament es perd el fil de la història i allò que els d'una certa edat tenim per òpvi... als que ronden la vintena és un capítol no estudiat del llibre de text... llibre de text? què dic si ara ja no n'hi ha!! ara tot són petits portàtils que els nois i noies porten a sobre buscant wifis gratuïts i jugar fins l'infinit en jocs que desconec...

Harry Potter

Ho he de dir. Ahir vaig anar a veure l'última pel·lícula de Harry Potter i m'ho vaig passar d'allò més ve. Amb la distància del temps de l'última lectura m'he deixat sorprendre per aquest film fet sense secrets ni fluritures, però eficaç per endinsar-nos en aquest món màgic en el qual ens volem perdre. I seguint el ritme que ens atrapa es va narrant la història fins que en el punt àlgit ens deixen a l'espera d'un cotinurà... ja compto els dies.

poema

Segueixo sense ser qui busques.

I avui que és dia de sol
no m'assec al banc del jardí
amb un llibre a les mans
ni sento l'aire a la cara,

em quedo dins el menjador de casa
obrint finestres virtuals 
buscant allò impossible
sentint petit el cor
i el temps que passa...

principi de conte

Avui els estels diuen que fugen. Jo he vist un conte curt escrit al vidre d'un cotxe mal aparcat. Fins que ha vingut la pluja i el record ha quedat a la memòria... aquesta memòria que ens fa la nostra vida quan mirem enrere... i em quedo pensant si el futur en té quan mirem endavant... encara que jo només sé pensar en els teus ulls que no vist i mai em miraran... per què somiar no és estar despert. Escolto el silenci de la nit i deixo que a poc el poc el son em tanqui les parpelles...

avui tancaré els ulls

i triaré un somni

només volia parlar de sol

Avui, diumenge de sol.

Vaig escoltant Lizz Wright per l'Spotify i penso que fa molt que no em gravo cap cd, ni tant sols converteixo arxius a mp3... al cotxe prefereixo la ràdio i que la música soni a l'atzar del gust del locutor... com enyoro els programes amb contingut sensat i entrevistes interessants... sóc jo que no els sé trobar? potser si... l'altre dia llegia una entrevista que li varen fer a l'Àngels Barceló i em va fer pensar en la deriva del periodisme... a la recerca de titulars fàcils, notícies ràpides i documentació/contrast inexistent... ells ens han de desxifrar el món? 
De fet ara recordo una altra frase, encara que no qui la va dir, i feia més o menys així: els diaris no venen notícies als lectors, venen lectors als anunciants...
Anem arreglats.

totes les masses pinquen...
i molts pocs, què fan?

El medalló era un imant de nevera. 
Ara el mirava...
columnes de temples ja caiguts
que es pensaven perdurables... 


les herbes, verdes, 
sempre creixen

amb rodet es pinta més depressa

Tinc a la casa a mig fer, 
la tarda té llums de bombeta
i porta la rialla de la gent que passeja
i els cotxes que busquen, potser,
un supermercat...
és divendres però podria ser dissabte


vui un joc de cartes 
uns daus i unes fitxes
i les teves mans que barregin
i el teu somriure que guanyi


però tinc la casa a mig fer,
tu ets lluny


només parla la ràdio...

poema

de cop un dia apareixes
t'asseus ben aprop
em mires de reüll

jo em quedo amb el teu perfum
i la certesa del somni

al capdavall sola...

Una sortida digna

Doncs m'he llegit aquest recull de contes de'n Jesús M. Tibau i he de dir que m'ho he passat molt bé amb aquestes històries on la mort, els morts, la idea de la mort n'és el livemotiv. Potser ara és una bona època per llegir-lo quan els morts se'ns fan present per tradició i costum... encara que el fet que jo el llegís en aquest moment no ha estat més que la casualitats del correu... però l'atzar a vegades juga a favor... Amb quin em quedaria? amb el que torna de la mort? amb el tossut? amb l'assassí amb sèrie? amb els vellets que es fan la tomba? amb les corredisses de la mort per arribar alhora a tot arreu? doncs és difícil... tots tenen el seu què i acaben fent un conjunt prou harmònic i amb aquest punt d'humor que ajuda a desdramatitzar aquest fet que forma part de la mateixa vida...