El medalló era un imant de nevera.
Ara el mirava...
columnes de temples ja caiguts
que es pensaven perdurables...
les herbes, verdes,
sempre creixen
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
De relats, pensaments i altres cabòries (o l'ampolla al mar d'una lesbiana)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada