divendres, 5 de novembre de 2010

Tinc a la casa a mig fer, 
la tarda té llums de bombeta
i porta la rialla de la gent que passeja
i els cotxes que busquen, potser,
un supermercat...
és divendres però podria ser dissabte


vui un joc de cartes 
uns daus i unes fitxes
i les teves mans que barregin
i el teu somriure que guanyi


però tinc la casa a mig fer,
tu ets lluny


només parla la ràdio...

3 comentaris:

fanal blau ha dit...

Els somriures sempre guanyen!
Un somriure, calaix.
Ves construint la casa i s'aproparan les veus.

Eulàlia ha dit...

ei,
ja és casi diumenge..
i no és tan lluny..

·

calaix ha dit...

gràcies a totes dues
:-)

ei