dimecres, 24 de novembre de 2010

potser una cabòria...

Avui al final no han fet el cara a cara i jo me n'he alegrat. Han fet infidels. I avui m'ha agradat una mica més del que ja m'agrada. I això ha sigut per què potser m'ha dit coses que tenia ganes de sentir. I dites pel personatge que de fet més m'agrada que és la Dani. Cal que visquem per nosaltres i no enfonsar-nos mai pel que facin o deixin de fer els altres... qui ens fa sentir malament no es mereig que li donem la importància de poder fer-nos setir així... Què hi farem, potser estic una mica fluixa i necessitava aquest recordatori... tot i que avui havia començat un conte amb la frase: "Et volia regalar la lluna. T'ho vaig dir a l'orella una tarda blanca, i tu reies. Encara duiem trenes. Han passat anys amb primaves. Hem perdut els camins i ara em trobo, aquí, apunt de fer aquest salt espaial, amb vestit d'astronauta..." potser demà en trobaré unes altres... en tot cas... miraré amb ulls ben oberts el que m'envolta...