Segueixo sense ser qui busques.
I avui que és dia de sol
no m'assec al banc del jardí
amb un llibre a les mans
ni sento l'aire a la cara,
em quedo dins el menjador de casa
obrint finestres virtuals
buscant allò impossible
sentint petit el cor
i el temps que passa...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada