Un calaix de sastre: poema

dimecres, 19 de gener del 2011

poema

Guardo gotes d'aigua

i les faig assecar

ara tinc difuminats.

3 comentaris:

Elfreelang ha dit...: Difuminats de gotes d'aigua assecades....que maco!; 19 de gener del 2011, a les 21:40
Eulàlia ha dit...: ei,
jo aquell dia vaig guardar neu..

potser també es va assecar..; 20 de gener del 2011, a les 22:35
Llop Estepari ha dit...: L’aigua et regala la seva memòria. Si els difuminats son de colors, aleshores de segur que és el record d’un Arc de Sant Martí.
Salut.; 21 de gener del 2011, a les 8:45

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)