dimecres, 19 de gener de 2011

poema

Guardo gotes d'aigua
i les faig assecar

ara tinc difuminats.

3 comentaris:

Elfreelang ha dit...

Difuminats de gotes d'aigua assecades....que maco!

Eulàlia ha dit...

ei,
jo aquell dia vaig guardar neu..

potser també es va assecar..

jordi vendrell i donadeu ha dit...

L’aigua et regala la seva memòria. Si els difuminats son de colors, aleshores de segur que és el record d’un Arc de Sant Martí.
Salut.