dimecres, 19 de gener del 2011

poema

Guardo gotes d'aigua
i les faig assecar

ara tinc difuminats.

3 comentaris:

Elfreelang ha dit...

Difuminats de gotes d'aigua assecades....que maco!

Eulàlia ha dit...

ei,
jo aquell dia vaig guardar neu..

potser també es va assecar..

Llop Estepari ha dit...

L’aigua et regala la seva memòria. Si els difuminats son de colors, aleshores de segur que és el record d’un Arc de Sant Martí.
Salut.