dissabte, 12 de març de 2011

del ser i el temps

Obro un apunt conscient del temps. Llarg, curt. Que perdo, que trobo. Que vui explicar i s'obre, mirant per la finestra, a horitzons que no són més que jo mateixa. I ara somric amb una pau, que sembla certa, caminant a poc a poc pel camí fràgil del que no vui ser conscient. Tu hi ets. És prou.