no sabràs com t'he enyorat, noia inventada...
ara em miro a mi mateixa
i el sol m'escalfa les cabòries
a les mans i tinc cartes amb somriures
faig trampes?
buscaré contes...
buscaré contes...
De relats, pensaments i altres cabòries (o l'ampolla al mar d'una lesbiana)
2 comentaris:
Això ,busca contes ,que els trobes ben macos i la noia dels somnis potser s'hi acostarà a escoltar-te!
És genial interactuar amb gent inventada i/o somiada. Jo crec que tinc dues vides paral.leles.
Publica un comentari a l'entrada