diumenge, 13 de març del 2011

Joc literari 197è



Vam quedar sense pensant-s'ho a la plaça de la font. El dissabte a la tarda, cap a les cinc era una bona hora. Vam creure que un somriure seria el que ens caldria per reconèixer-nos. I ja em teniu, amb les meves bambes blanques i els texans negres que jo crec que em queden bé, apropant-me a la plaça fent volar pardals, que els coloms, ho confesso, no m'han agradat mai. Mirant al lluny no vaig veure ningú. Vaig respirar i vaig entrar amb passes tímides. El rellotge em deia que encara tenia 10 minuts per esperar, així que vaig començar a passejar pels caminis de terra, no és que fos una plaça gaire complicada, ni amb gaires racons. Sureres, algun roure i una gran magnòlia. La font: clàssica. Feta de pedra del país, una petita tanca tot voltant. Bé, no era una font per beure, sinó per decorar. I allò? què era? M'hi vaig apropar. Un llibre? Què hi feia allà un llibre? Vaig mirar al voltant i encara no hi havia ningú. És evident que no em vaig resistir a la temptació d'agafar-lo. I ja em teniu assentada llegint. Quan ella va arribar i a poc a poc es va seure al meu costat, res va ser estrany. I amb el somriure promès li vaig llegir una estona aquella novel·la alliberada que la va atrapar tant com a mi... feia temps que no llegia...

7 comentaris:

Elfreelang ha dit...

A mi tampoc m'agraden els coloms....m'ha agradat el teu relat...molt!

Carme Rosanas ha dit...

Un bon relat!

Rafel ha dit...

Va ser una bona trobada literària

Jesús M. Tibau ha dit...

moltes gràcies per la teva participació

Eva ha dit...

Molt bonic. Els llibres uneixen...

Ricard Closa ha dit...

Llegir i estimar a la plaça de la font, que bonic. Ara si no és pel Facebook o el Twiter, ja no sabem quedar...

deomises ha dit...

És cert... Ara tot és fred i mecànic i tecnològic...

I ens volen imposar l'e-book... Però si la flaire dels llibres també forma part d'aquest plaer de llegir!!


d.