dimarts, 29 de març de 2011

principi de conte

No serà que demà a aquesta hora tot tornarà a començar? així, sense pensar-nos-ho. Encara noto el gust del vi i penso que queden un munt de plats per rentar. No, no sóc moderna i el meu rentaplats és la pica plena d'aigua i les mans enguantades de rosa, el sabó ha de ser verd per anar bé. No em distrec. Els meus pensaments segueixen aturats en aquest demà que pinto amb un cel pastel i el negre dels teus ulls. Sé que pot ser maco. Sé que pot ser suau el tacte de la teva pell. Sé que somio. Deixeu-me somiar.