divendres, 13 d’abril de 2012

El Havre

d'Aki Kaurismäki potser no és una pel·lícula fàcil encara que ho sigui. Imatges austeres, sense adornos no diría que crues però si sense buscar belleses fàcils. Imatges que a vegades s'aturen deixant entreveure algúna picada d'ulls a alguna pel·lícula llunyana que no he enganxat (per què penso en Chaplin? o aquella altra Vida de bohemia del mateix Kaurismäki?) Alguns en diuen un conte de fades. Si. Però res a veure amb les fades del cinema daurat de Hollywood com ja podeu imaginar... Hi aniré pensant i, segurament, cada vegada m'agradarà més el regust que m'ha deixat... hi ha bona gent, encara!