dilluns, 23 d’abril de 2012

Gronxador


Avui fa un poc de vent, però no se m'enreden els cabells. M'assauré sense pensar en el vell gronxador i miraré el cel, o l'herba. I els peus picaran el terra i em duran endarrere i ens duran endavant... Ara em ve a la memòria el teu somriure i la teva abraçada generosa... m'acosto el llibre que m'acompanya, en ressegueixo les lletres, obro el secret de les seves cobertes i et sento com a poc a poc dius aquests mots que un dia m'escrigueres...

Avui fa un poc de vent, i jo t'espero i t'assauràs distreta i jo et donaré una rosa i tu em portaràs un tros de xocolata...

6 comentaris:

fanal blau ha dit...

Preciós text!
Ni que sigui tard, el bocí que en queda de la Diada de Sant Jordi, que sigui bonic!
Una abraçada, calaix!

calaix ha dit...

Gràcies Fanal! espero que tu també hagis tingut un bon dia!
una abraçada! :-)

Eva ha dit...

Molt bonic, el text! M'han vingut ganes de gronxar-me i que algú em dugui xocolata. El llibre (o millor dit, els llibres) ja m'acompanya, sempre.

Eva

calaix ha dit...

Gràcies Eva! vigila que els somnis, a vegades, s'acaben fent matèria ;-)

Elfreelang ha dit...

Rosa i xocolata...preciós ! ja t'he de desitja bona cap de setmana!

calaix ha dit...

Gràcies Elfreelang!!! bon pont si en fas i en tot cas... que el dimarts sigui un dia ple de gent al carrer que bona falta ens fa!