skip to main |
skip to sidebar
He trobat el fil de roba que estiro. I s'esfilagarssa i cau com un taló aquest hivern que ens ensenya la primavera. No hi ets i espero mil bocins de roses que voleien carrer avall. Tant sols en podré sentir una flaire tènue. T'envio petons, a tu, que no hi ets, noia inventada...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada