cabòria

Navego d'un blog a un altre. Llegeixo el que em crida l'atenció. Qui sap si és el títol o l'estètica o el tipus de lletra. I veig que a moltes ens preocupen les mateixes coses. Hi ha hagut desamors, busquem respostes, ens fem preguntes. Senzillament escrivim. I si, hi ha gent que escriu molt bé, just a posat aquella frase que buscava. Sembla tant fàcil. I em desanimo una mica. Cal que intenti escriure si altres ho fan molt millor? I em responc a mi mateixa que si. Per què no escric per fer-ho maco i ser una gran escriptora. Sino, que escric només per què els dits mi porten i em sento molt millor després d'haver posat una altra carta al meu calaix. Si. Em fa treure les cabòries del cap deixar-les reposar aquí. Vella teràpia de psicòleg.