divendres, 27 de febrer del 2009

cabòria

Navego d'un blog a un altre. Llegeixo el que em crida l'atenció. Qui sap si és el títol o l'estètica o el tipus de lletra. I veig que a moltes ens preocupen les mateixes coses. Hi ha hagut desamors, busquem respostes, ens fem preguntes. Senzillament escrivim. I si, hi ha gent que escriu molt bé, just a posat aquella frase que buscava. Sembla tant fàcil. I em desanimo una mica. Cal que intenti escriure si altres ho fan molt millor? I em responc a mi mateixa que si. Per què no escric per fer-ho maco i ser una gran escriptora. Sino, que escric només per què els dits mi porten i em sento molt millor després d'haver posat una altra carta al meu calaix. Si. Em fa treure les cabòries del cap deixar-les reposar aquí. Vella teràpia de psicòleg.

2 comentaris:

Elfreelang ha dit...

Jo crec que escrius bé. El més important és escriure per ganes d'escriure...i el demés són trons...a mi també em va desanimar navegar per entre l'oceà immens de blocs i vaig pensar que el meu era ben poca cosa perquè hi havia de molt ben fets, de molt ben escrits i d'originals i etc. etc.

calaix ha dit...

gràcies :-) seguirem escrivint