dijous, 29 d’octubre de 2009

cabòria

Avui el dia es desperta boirós i el terra és humit. Avui tinc festa. Avui enyoro una paraula amable que no vindrà. I m'invento mil històries per arrencar-te un somriure. Però no són les meves paraules les que vols. I se'm trenca la punta del llapis i es fa una ratlla que mal guixa el quadern quadriculat. No puc somiar, però ho faig i m'estavello en el teu silenci. No, no et manco i tu ho podries ser tot per mi. Amb el teu posat reposat, la teva veu dolça i el teu somriure que enamora. Quan em farè gran?