dissabte, 17 d’octubre de 2009

poema

Avui he vist un mag,
treia flors de colors d'un barret tronat
i donava somriures,

jo l'he envejat.

5 comentaris:

fanal blau ha dit...

Segur que tú també pots donar i regalar somriures, amb o sense barret tronat! Veuràs...prova-ho!

Elvira FR ha dit...

No vull pas contradir a fanal blau...més aviat hi estic d'acord però encara diria més...tu també ets una mica màgica!

Alexandre Domènech ha dit...

Genial.

A vegades, la condensació d'una idea en poques paraules o versos, és genial, i difícil. Costa més, condensar en poquet, que donar mil voltes a una idea.

A vegades també veig mags, i també els envejo. Tot i que a vegades, els miralls, distorsionen més que els ulls, i veiem fora molt i dins nostre poc, tot i no ser sempre cert.

Segur que tens colors, rams, i fins i tot conills blancs a dins del teu barret...

Una abraçada!

fanal blau ha dit...

http://www.youtube.com/watch?v=EICGZq1w6Sg

calaix ha dit...

Fanal: si, suposo que algun he regalat... potser no tants com voldria... però s'intenta :-) gràcies per la cançò

Elvira: sempre m'animes! gràcies, ets un sol, una abraçada!

Alexandre: moltes gràcies, si és més fàcil veure el de fòra... bona reflexió.

no cal dir que em feu somriure amb els vostres comentaris ;-)