dimarts, 6 d’octubre de 2009

hi havia una vegada

Hi havia una vegada un conte que volia ser descobert. El que passa és que era un conte tímid. Si, us ho podeu ven creure. Era un conte petitet, amb tapes de pell, on el títol era marcat amb lletres arial mida 18. Tot discreció. Mirava al seu voltant i veia llibres de colors, grans, n'hi havia que semblaven riallers, altres prometien aventura, algún fins i tots seducció... sempre els acaronava alguna mà... Ell es notava les frases curtes i espais en blanc. També tenia algun traç, però en blanc i negra... Així que ell d'amagat s'imaginava amb tapes brillants i ple d'il·lustracions amb colors vius... s'imaginava viatjar als bolsos de les senyores o les carteres dels senyors i ensenyat amb orgull. Treia pit i es veia valent. Però a la primera de canvi ja es tornava a arronsar... Un dia va veure una noia d'ulleres violetes. També la va veure en un racó. Va estirar el coll. No, ella tampoc el miraria. I si el mirés? què gosaria dir-li? Va passar una estona i de cop un gran batibull... no sap com es va veure a terra, relliscant... i la noia amb un reflexa el va aturar... va sentir una esgarrifança al tacte de les seves mans, i es va posar tot vermell al notar que els seus ulls començaven a llegir les seves lletres... no, no el va deixar...

6 comentaris:

coses2 ha dit...

M'ha agradat, és bonic i dolç

macbollix ha dit...

Quin post més tendre! Tant de bo tots els llibres tímids i discrets trobessin la seva noia d'ulleres violetes.

fanal blau ha dit...

De vegades ens arriben a les mans i a l'ànima les històries més boniques, i potser no cal que siguin granssssss...

M'ha agradat aquest hi havia una vegada...

una abraçada!

Elvira FR ha dit...

Ei calaix...quin conte més encantador!!!! m'ha agradat molt mooolt el conte d'aquest petit i tímid conte!!!

Alexandre Domènech ha dit...

quin conte més i més bonic!

Un plaer llegir-lo, tant suau i agradable. M'ha fet somriure. I m'he sentit per un moment un conte de tapes austeres i senzilles...

una abraçada!

Àlex

calaix ha dit...

doncs m'alegra molt que us hagi agradat!!
una abraçada :-)