dimecres, 21 d’octubre de 2009

pensament

Volia posar un vídeo de la Clara Andrés, però com que la conexió que tinc fa una mica el tonto i no em deixa... hauré d'escriure alguna cosa... jo que em volia estalviar la feina de buscar paraules... i us volia regalar la banda sonora de la pel·lícula Dies d'agost de'n Marc Recha... director intimista de paisatges oberts... que a mi em porta a descobrir paisatges que no conec massa... i em provoca les ganes d'agafar una furgoneta d'aquelles que surten a les pel·lícules americanes, amb poc morro, arrodonides, amb una roda al davant, blava (ha de ser blava, no em pregunteu per què) amb les llantes de les rodes blanques... no sé si us la imagineu... també té cortines de roba i segur que a dins hi ha un matalàs per fer la migdiada. Sí, agafaria aquesta furgoneta i carretera amunt, seguint la música de la ràdio em deixaria portar pel paisatge, descobrint racons i llocs de pau. Ja veig el verd i el marró de la terra, i el vent que gronxa les oliveres... i trobaré aquell arbre a prop d'una font on podré seure amb el meu llibre a llegir.

5 comentaris:

fanal blau ha dit...

a veure si aquesta va bé...encara que no sigui ben bé la mateixa...

http://kioto.blogsome.com/images/40385.jpg

avui escoltava la Clara Andrés, el cd "l'instant" :)

bonic escrit!

Elvira FR ha dit...

Jo de vegades ho havia pensat això de la camioneta...i viure.hi i desplaçar.me d'u ncantó a un altre amb la casa damunt com els caragols..però no he après mai a conduir...Si la connexió que et falla ha fet que no t'estalviessis les paraules això que guanyem les qui et llegim!!

coses2 ha dit...

Una d'aquestes Wolswagen, no?
Jo prefereixo els cotxes, ni que no siguin cómodes per dormir, s'aparquen més facilment :))

fanal blau ha dit...

He trobat un tràiler de Dies d'agost...que no l'he vist i faré per veure-la.
D'aquest fragment m'ha agradat el "diuen que la gent no es busca, es troba, i quan estimes algú i de sobte desapareix és com si t'haguéssin envasat al buit...".
Una imatge fantàstica, que deixa de ser fantàstica quan algú se sent dins l'envàs...
Aniré a buscar la pel·lícula! Gràcies, calaix!

calaix ha dit...

Doncs si just és aquesta furguneta! encara que us he de confessar que no n'he conduit mai cap... però aquestes estèticament m'agraden :-)
fanal espero que disfrutis la pel·lícula, segur que la trobes a alguna biblioteca!