Faig preguntes tontes
per donar aire a la conversa
d'algú que trobo a l'atzar.
em vui distreure de tu.
i no puc comptar fins a deu,
haurè de fer sumes
i potser multiplicar.
Sota la pell hi ha carn encara, a Amposta
Fa 3 hores
dissabte, 10 d’octubre del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
M'ha agradat sobretot aquest "em vull distreure de tu " Tendre i senzill i complicat al mateix temps...ets una poeta Calaix!
Gràcies Elvira, jo no diria poeta... en tot cas deixo que surtin frases que a mi em "resonen" i diuen alguna cosa que sento...
A mi també m'agrada com escrius, calaix!
vull distreure'm d'un buit?
Gràcies fanal! bé, potser no és un buit sinó un ple... però només per una estona...
Publica un comentari a l'entrada