dissabte, 10 d’octubre del 2009

poema

Faig preguntes tontes
per donar aire a la conversa
d'algú que trobo a l'atzar.

em vui distreure de tu.

i no puc comptar fins a deu,
haurè de fer sumes
i potser multiplicar.

4 comentaris:

Elfreelang ha dit...

M'ha agradat sobretot aquest "em vull distreure de tu " Tendre i senzill i complicat al mateix temps...ets una poeta Calaix!

calaix ha dit...

Gràcies Elvira, jo no diria poeta... en tot cas deixo que surtin frases que a mi em "resonen" i diuen alguna cosa que sento...

fanal blau ha dit...

A mi també m'agrada com escrius, calaix!

vull distreure'm d'un buit?

calaix ha dit...

Gràcies fanal! bé, potser no és un buit sinó un ple... però només per una estona...