I ara ja és setembre, i els dies s'escursen i l'aire és més fresquet tot i la calor... fem nous propòsits? per què somiar no costa res? per què val més tenir il·lusions que pendre's pastilles? com mig diu Woody Allen a la seva última pel·lícula, on deixa que els personatges que fabulen amb reencarnacions acabin, de fet, sent els únics amb final feliç... i ara he de pensar amb: de què deu anar realment la pel·lícula? del desamor? de la mort? del sentit de la vida? de la insatisfacció? de l'egoisme? de la creativitat? de la família? del rol de la dona i de l'home dins el matrimoni? segurament de tot això alhora... però només embastat... és ara quan podem començar a divagar.... és Woody Allen...
Permeteu-me la llicència... coneixeré la dona dels meus somnis?
divendres, 3 de setembre del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
La dona dels teus somnis ets tu ;)
I estic d'acord en això que el setembre és per fer propòsits (molt més que el cap d'any, almenys per mi!)
La dona dels teus somnis ets tu ;)
I estic d'acord en això que el setembre és per fer propòsits (molt més que el cap d'any, almenys per mi!)
Woody Allen ...si tinc temps la veuré....
Si coneixeràs la dona dels teus somnis? No, perquè serà la dona de la teva realitat i serà millor que la dels somnis!
mmm... gràcies S.N. si, a vegades oblidem de nosaltres mateixes... aix... :-)
Elvira... aix... la dona de la meva realitat... s'ha de tenir fe? a vegades cansa la veritat... depent del dia... però és un bon pensament, si! ;-)
Estic d'acord amb S.N.
petons
petons coses2 i bones vacances!!! :-)
Publica un comentari a l'entrada