la tarda es torna nit
i ja sento l'aire
que porta la fresca
d'aquest estiu que s'acaba,
però la cortina blanca no es mou,
és lligada amb cordill de seda...
alço la mirada
veig una estrella
i m'abraço ben fort...
em manques...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada