dimecres, 22 de setembre de 2010

gats

parlen els gats
amb miols i refregades
i aquests ulls que demanen
o riuen
o juguen

i la mà sempre es perd en la carícia...

4 comentaris:

Elvira FR ha dit...

què bonic el poema calaix....

calaix ha dit...

Gràcies Elvira :-) són els gats...

coses2 ha dit...

mentre no es perdi en l'esgarrapada... ;-p
és broma. Feia temps que no em passava per aquí. Un poema bonic i fresc

calaix ha dit...

mmm no aquests no esgarrapen :-P
me n'alegro que passis de'n tant en tant!!! i encara més quan passes pel teu blog i hi deixes un conte! :-)