Tinc a la casa a mig fer,
la tarda té llums de bombeta
i porta la rialla de la gent que passeja
i els cotxes que busquen, potser,
un supermercat...
és divendres però podria ser dissabte
vui un joc de cartes
uns daus i unes fitxes
i les teves mans que barregin
i el teu somriure que guanyi
però tinc la casa a mig fer,
tu ets lluny
només parla la ràdio...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Els somriures sempre guanyen!
Un somriure, calaix.
Ves construint la casa i s'aproparan les veus.
ei,
ja és casi diumenge..
i no és tan lluny..
·
gràcies a totes dues
:-)
ei
Publica un comentari a l'entrada