Una sortida digna

Doncs m'he llegit aquest recull de contes de'n Jesús M. Tibau i he de dir que m'ho he passat molt bé amb aquestes històries on la mort, els morts, la idea de la mort n'és el livemotiv. Potser ara és una bona època per llegir-lo quan els morts se'ns fan present per tradició i costum... encara que el fet que jo el llegís en aquest moment no ha estat més que la casualitats del correu... però l'atzar a vegades juga a favor... Amb quin em quedaria? amb el que torna de la mort? amb el tossut? amb l'assassí amb sèrie? amb els vellets que es fan la tomba? amb les corredisses de la mort per arribar alhora a tot arreu? doncs és difícil... tots tenen el seu què i acaben fent un conjunt prou harmònic i amb aquest punt d'humor que ajuda a desdramatitzar aquest fet que forma part de la mateixa vida...