divendres, 31 de desembre de 2010

10,11,12

doncs decidit: no em resisteixo a acabar aquest any deu amb la desena entrada d'aquest mes dotze... (un acudit fàcil: entre el deu i el dotze hi serà tot l'onze!).

Podria parlar de la pel·lícula que vaig anar a veure ahir: Copia certificada. La veritat és que se'm fa una mica estrany que sigui de l'Abbas Kiarostami (inovidables oliveres i vents) al que obiquo al mig dels camps de l'Iran... Si aquesta passa a Itàlia, a la Toscana i amb de Juliette Binoche com a protagonista. Potser reflexionar sobre la dicotomia còpi-original en les obres d'art no porta massa enllà... potser són les mirades les que donen valors? potser és més feliç el simple (sic) que pot gaudir amb les "baratijas"? potser la  nostra societat ens porta cada vegada més a conformar-nos amb les còpies i a deixar d'apreciar aquests originals? puc dir que estic contenta amb la meva torre eiffel blava i dins una bola de cristall (o de ves a saber què) quan li dono la volta i cau neu... també de plàstic... i si entrem en el terreny de les relacions... què en podríem dir dels simulacres? No, no us explico el final.

seguirem pensant, bon onze!!! bones dotze!!!

2 comentaris:

fanal blau ha dit...

Un desig de felicitat per a tu per aquest 2011 (sense còpia!).
En les relacions personals, res de simulacres...no funcionen.

Bon onze i bones dotze! :)

Elfreelang ha dit...

Seré friki potser calaix però m'agraden les boles aquestes que les tombes i dins cau com neu....bon any deu bon any onze i a les dotze o a l'hora que vulguis...feia temps que no parlaves de pel.lis...per cer la La Juliette Binoche m'agrada molt....com a actriu...en amor millor la realitat que el simulacre, encara que ben mirat quan tenim un somni no és pas un simulacre? MOLT BOON ANY Calaix!