dijous, 9 de desembre de 2010

185è joc literari


Sempre m'ha agradat el vermell. Així que vaig tenir consciència vaig decidir que seria el color del meu vestit. Però a casa érem pobres, i jo només tenia un vestit sargit d'un color de gos com fuig: així les taques no es noten, deia la mare... i per anar a missa una capa negra... Però jo tenia al cap el roig. Un dia, però, la meva sort em va portar a trobar enterrada entre fulles una espasa. Quan la vaig agafar va ser com si em poses un guant i els moviments se'm dibuixaren a l'aire. De sobte una veu gruixuda va començar a fer amenaces i juraments... em vaig a acostar al camí i allà vaig veure els ulls que ja no em deixarien dormir, atemorits de por... com voleu que reacciones sinó saltant a cops d'espasa contre aquell brètol? i si, una joveneta de pocs anys el va fer córrer cames ajudeu-me, ni jo m'ho podia creure... Quan em vaig girar aquells ulls ja no tenien por, ara somrien i una veu dolcíssima em va oferir seguir-la i de penyora em va donar un mocador vermell que sempre duc amb mi... ara sóc la seva escorta i em diuen mosquetera...

3 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

moltes gràcies per la teva participació

Elfreelang ha dit...

Molt bo calaix m'ha agradat molt el teu relat!

calaix ha dit...

gràcies ;-)