principi de cabòria

I ara no sé per què tinc ganes de cabòria... potser per què surt sola encara que provi d'amagar-se sobre la taula on queden les engrunes del sopar... si, hauré d'espolsar les estovalles, passar l'escombra i llençar la brossa al cubell de les escombraries... gestos eterns que donen la calma dels rituals... però demà no podré deixar de fumar, ni hi hauran noves promeses, seguiré mirant el mateix sol. Per sort, escalfa...