conte

Avui el conte surt amagat rere una funda de cd. Feia anys que el tenia abandonat, sota un munt de papers al calaix de l'escriptori. Aquella tarda, no sap per què ni per quin impuls, va agafar el cd i va decidir que ja era hora d'escoltar-lo... així que va prémer el "play" va deixar que la vista li vagués per la finestra, cap al lluny... i les primeres notes no la varen agafar per sorpresa, la veu si... Era un principi de conte que sortia a poc a poc d'una cova fosca seguint un fil de llum... els fils s'estiren com les cordes i a vegades s'allarguen, altres es veu que s'escursen. En aquest cas el fil de llum s'anava allargant i encara no es veia el final... la nena, però, el tenia ben agafat! el fil era groc-daurat i més aviat escalfava, no feia por. La nena va seguir caminant amb el somriure del que confia i la vista de la curiositat. De cop va notar que el fil es feia una mica més gros però encara el podia agafar amb tota la mà. Al cap de vint-i-tres passes, les havia comptat, ja les va necessitar totes dues. I si n'hi sumeu seixanta-set més, li va caldrà una abraçada. I ja sabeu que les abraçades són màgiques... i així que la nena va abraçar ben fort el fil de llum... no sap com... hi va caure a dins... primer es va enlluernar una mica, penseu que venia d'una cova, però després se li van obrir uns ulls ben grossos... allà davant hi tenia, un rere l'altra... tots els colors!!! 
Va sentir altra vegada la música... la veu encara li feia pessigoles a les orelles... i va mirar el pot de vidre ple de caramels, feia temps que no en menjava cap, en va agafar un i amb el regust dolç va mirar les coses que tenia més aprop, sobre la taula... i va veure que dormien el son dels jocs i dels secrets... amb enveja va començar a escriure...