dilluns, 6 de desembre de 2010

poema

He penjat un llum de nadal 
a la saleta
ara s'obre i es tanca
i el teu cos agafa tons de colors
ara verds, ara vermells...

mirem pel·lícules bledes
amb pares noels i nens molt bons
i tot sembla fet amida
per pensar la màgia
i els somriures...

4 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

de vegades necessitem deixar-nos entabanar

Elfreelang ha dit...

Quin poema més tendre calaix...

calaix ha dit...

Doncs si Jesús a vegades és fa molt necessari... i després ens sentim tant agust! ;-)

Elfreelang... una abraçada! :-)

fanal blau ha dit...

la màgia i els somriures, els hem de posar calaix!

:)