Avui fa un poc de vent, però no se
m'enreden els cabells. M'assauré sense pensar en el vell gronxador i
miraré el cel, o l'herba. I els peus picaran el terra i em duran
endarrere i ens duran endavant... Ara em ve a la memòria el teu
somriure i la teva abraçada generosa... m'acosto el llibre que
m'acompanya, en ressegueixo les lletres, obro el secret de les seves
cobertes i et sento com a poc a poc dius aquests mots que un dia
m'escrigueres...
Avui fa un poc de vent, i jo t'espero i
t'assauràs distreta i jo et donaré una rosa i tu em portaràs un
tros de xocolata...
6 comentaris:
Preciós text!
Ni que sigui tard, el bocí que en queda de la Diada de Sant Jordi, que sigui bonic!
Una abraçada, calaix!
Gràcies Fanal! espero que tu també hagis tingut un bon dia!
una abraçada! :-)
Molt bonic, el text! M'han vingut ganes de gronxar-me i que algú em dugui xocolata. El llibre (o millor dit, els llibres) ja m'acompanya, sempre.
Eva
Gràcies Eva! vigila que els somnis, a vegades, s'acaben fent matèria ;-)
Rosa i xocolata...preciós ! ja t'he de desitja bona cap de setmana!
Gràcies Elfreelang!!! bon pont si en fas i en tot cas... que el dimarts sigui un dia ple de gent al carrer que bona falta ens fa!
Publica un comentari a l'entrada