dilluns, 2 de febrer del 2009

Els homes que no estimaven les dones

Sí, he caigut a la temptació mediàtica i me l'he llegit. La veritat és que passat la meitat ja no he pogut deixar el llibre fins que s'ha acabat... Sí, una novel·la d'intriga. Amb assessinats realment horrorosos (amb lo aprensiva que sóc jo que no miro cap pel·lícula de por, si la fan algún dia al cinema no crec que vagi a veure-la). M'ha encantat el personatge la Lisabeth. Entrenyable per lo esquerpa. Qui no li faria una abraçada? (ja espero poder llegir la segona part per veure com evoluciona el personatge). També m'ha agradat per què passa a Suècia i hi surten noms estranys. Cultura propera i alhora tant estranya (ara em sonaria la cançò "Dona estrangera"?) Bé, no vui pas rebel·lar l'argument per si algú em llegeix i no l'ha llegit.
Un apunt final: podria ser una novel·la de platja, l'inconvenient és que és molt gruixut ;-)

2 comentaris:

coses2 ha dit...

Els llibres de por i d'intriga sempre m'han costat de llegir, en canvi en pel·lícula això mateix m'encanta.
Potser ho provo aquest estiu, tot i el seu gruix ;-)

calaix ha dit...

doncs que sigui durant uns dies de vacances que no el podràs deixar!