cabòria

Camino per Girona. Són quarts de dues de la matinada d'un divendres. Vaig sola pel carrer i al meu voltant veig colles que riuren i parelles agafades de la mà. Busquen un bar. I jo atravesso el pont i sento l'aire més fresc just al mig (no us havieu fixat que just a mig pont fa més fred?) De cop veig que el carrer que he de seguir és tort i solitari, però aprofito per mirar els aparadors. He vist un vestit que m'agrada, encara que no sigui de flors. Però ara la botiga és tancada i jo constato una vegada més que mai no sóc al lloc en el moment adequat.