dijous, 19 de març de 2009

poema

camino per l'asfalt cremat de sol,
veig els contrallums
dels arbres i les papereres
i envejo els bancs,
aquells de fusta verda.

i et veig a tu,
amb les teves ulleres negres,
els texans i les botes,
i la samarreta blanca,
i els cabells llargs.

i em paro un moment,
i m'adono del miratge.