pensament

No fa massa em vaig llegir La música de l'atzar de Paul Auster. No és que m'agradés massa. Però ara acabo de veure per la tele una carretera i cotxes que hi circulaven. I això m'ha portat la imatge d'altres carreteres. De dies de festa i viatges. I jo conduint. I la sensació de poder anar a qualsevol lloc. I això m'ha portat a la novel·la (no us pensessiu que ho dèia per res). A la novel·la un home acaba de rebre una herència inesperada i el que fa és comprar-se un cotxe i passar-se els dies conduïnt. I jo el vaig envejar una mica. Tenir aquesta sensació de llibertat. De no haver d'anar a tancar-se en un edifici a treballar. Sino moure't per fora. Si. Sembla que el món sigui a fora. No a casa. No a dins l'escola. No a la feina. Fora. I les tardes han de ser assoleiades. I les rectes llargues. Tot un gust.