dimarts, 17 de març de 2009

pensament

No fa massa em vaig llegir La música de l'atzar de Paul Auster. No és que m'agradés massa. Però ara acabo de veure per la tele una carretera i cotxes que hi circulaven. I això m'ha portat la imatge d'altres carreteres. De dies de festa i viatges. I jo conduint. I la sensació de poder anar a qualsevol lloc. I això m'ha portat a la novel·la (no us pensessiu que ho dèia per res). A la novel·la un home acaba de rebre una herència inesperada i el que fa és comprar-se un cotxe i passar-se els dies conduïnt. I jo el vaig envejar una mica. Tenir aquesta sensació de llibertat. De no haver d'anar a tancar-se en un edifici a treballar. Sino moure't per fora. Si. Sembla que el món sigui a fora. No a casa. No a dins l'escola. No a la feina. Fora. I les tardes han de ser assoleiades. I les rectes llargues. Tot un gust.