skip to main |
skip to sidebar
Aquest matí, quan anar caminant a treballar, era d'hora i el carrer vuit. Així que he aixecat el cap. En un edifici he vist un gran finestral i a dins una hamaca penjada del sostre (o això m'ha semblat). I he pensat que de fet no m'he estirat mai en cap hamaca i en una noia que vaig conéixer ara ja començarà a fer un any. A ella li encantaven les hamaques. I m'he imaginat en una platja a l'estiu sota algun arbre gronxant-me en una hamaca. I aquest matí grisos se m'ha fet més càlid.
2 comentaris:
Els pensaments humans són així, mai deixen de sorprendre'ns.
Namaste.
i el seu poder més, igual que el poder de les paraules
Publica un comentari a l'entrada