No diré el teu nom,
me'l guardaré ben endins,
però en sabré el tacte.
No diré el teu nom,
per què pensar-lo
em portarà als teus ulls.
i encara estic de dol.
No, no diré el teu nom.
Més enllà, vora la claror
Fa 16 hores
divendres, 6 de març del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
M'ha agradat el poema. Jo també poso límits als meus pensaments.
a vegades és difícil però molt necessari
Publica un comentari a l'entrada