divendres, 6 de març de 2009

poema

No diré el teu nom,
me'l guardaré ben endins,
però en sabré el tacte.

No diré el teu nom,
per què pensar-lo
em portarà als teus ulls.
i encara estic de dol.

No, no diré el teu nom.

2 comentaris:

coses2 ha dit...

M'ha agradat el poema. Jo també poso límits als meus pensaments.

calaix ha dit...

a vegades és difícil però molt necessari