pensament

Avui al matí he sortit al balcó per estendre la roba. I no he pogut deixar de veure un home sentat en un banc. No és que fos un home estrany. Però m'ha cridat l'atenció. Eren les onze i no hi havia ningú més, ni a la plaça i al carrer. I l'home feia certament un posat molt avorrit. El que se m'ha acudit ha sigut que era un home aturat. I després que només un home aturat podria estar-se més de mitja hora sentat en un banc d'una plaça solitària amb aquell posat tant avorrit. Una dona no ho faria, per més aturada que estés tindria mil coses a fer. Arreglar la casa, anar a acomprar, preparar el dinar, buscar feina, netejar, posar ordre. És més, fins i tot he pensat que la seva dona el deu haver fet fora de casa per què no la destorvi. Seran són prejudicis...