divendres, 5 de juny de 2009

cabòria

A vegades la gent necessita parlar. I parla. Només necessiten un interlocutor que sembli que els escolta. Ells diuen. Ho deixen anar tot, d'una manera tant torrencial que no hi ha manera de parar-los. I una vegada deixat anar tot el pensament o sentiment, queden en calma. Jo, ho confesso, a vegades també m'he sorprés parlant així, sentint-me bé podent parlar. I a les paraules les acompanya el gest. I som tot un cos expressiu. A vegades m'agradaria fer teatre.

2 comentaris:

Elvira FR ha dit...

Escriure en un bloc també ajuda...no és ben bé el mateix que parlar però va bé...

calaix ha dit...

és diferent. pensava amb la gent que es capaç de parlar una hora seguida sense que tu puguis dir ni dues paraules seguides en tota la coversa (?).
però si, escriure un bloc també et permet dir tot de coses i deixar-les allà.