dimarts, 2 de juny de 2009

I de cop alguna cosa et salva. No podries dir què. Potser una frase que escoltes. Una música que sents. Una imatge en equilibri. I tornes a sentir-te amb pau amb la vida. I les coses són a lloc. Per més que notis aquestes buidors. Hi ha un sol. I somrius.

2 comentaris:

coses2 ha dit...

Trobo q has anat ràpid... a mi em duren més aquestes buidors...

calaix ha dit...

Potser és que després de tantes buidors, m'he fet el ferm propòsit de què no em guanyin... potser ha arribat un punt que (no sé com, no m'ho preguntis) he aconseguit madurar una mica i acceptar les coses com són i buscar el que em dóna aquest equilibri. Encara que a vegades em guanyin les buidors i les angoixes.