cabòria

Altra vegada em trobo amb mi mateixa. I he d'acceptar que fer-se gran o el que es diu madurar vol dir pendre les pròpies decisions. Val més que respiri fons i torni als meus jocs de paraules. Per què és més fàcil estar content, sent-ho. Si. És així. A la que es comença a pensar i a buscar explicacions i a voler contenir el passat o el futur en el present: llavors és quan fàcilment es perd el riure. Així que ara sóc aquí i escric paraules i potser començaré a llegir El final de l'alfabet. Que la primera frase m'ha semblat ben trobada. D'acord, us la dic: " Aquesta història és inversemblant. Si fos d'una altra manera, o si almenys s'hagués pogut desitjar així, hauria començat en un matí de diumenge. D'hora, ja que és el millor moment del dia, i per l'abril, aquesta època estranya entre un hivern tènue i una primevera ufanosa." i segueixo llegint...