cabòria

Les coses depenen d'una mateixa. La nostra actitud i el que fem ens ajuda o ens enfonsa per trobar allò que cerquem. I a vegades no tenim el coratge de sortir per la porta de casa. I ens lamentem quedant-nos somiant amb lo maques serien les coses si fòssin diferents. Però el camí el caminem nosaltres. I si no fem el primer pas... no arribarem a cap. Tot això no és un sermó. És un recordatori per mi mateixa. A veure si començo a caminar. O a agafar el tren per anar a passejar per Barcelona, que ja fa temps que no ho faig. I així somiaré en creuar-me amb la teva mirada, mentre espio les seccions de literatura gai-lèsbica a les llibreries. Sempre he pensat que seria un bon lloc per trobar-te, entre llibres.