cabòria

Necessito tocar de peus a terra. Deixar de voler enomar-te. Deixar d'estar enganxada a l'ordinador i mirar per la finestra. Una finestra que no em porta als teus ulls sinó al carrer, avui boirós, però a voltes blau i ple de fulles que acompanyen el camí d'aquesta tardor. Treure-li la pols a la meva Olympus i deixar-me portar per la màgia de captar el món per un moment. Aprendre a fer mil composicions i a descobrir totes les músiques. Trobar temps per deixar que altres m'expliquin tot d'històries amb aquelles lletres negres sobre paper blanc que fa tantes ganes d'acaronar. Respirar i sentir el cant de l'alosa. Tenir el cap ple, de curiositat i de vida. Entretenir-me per no pensar-te i viure...