Escolto al telenotícies que començaran a exumar la fossa comuna on es creu que hi ha les restes de Federico García Lorca...
Un poema seu preciós:
La tarde equivocada
se vistió de frío.
Detrás de los cristales
turbios, todos los niños
ven convertirse en pájaros
un árbol amarillo.
La tarde está tendida
a lo largo del río,
y un rubor de manzana
tiembla en los tejadillos.
Sota la pell hi ha carn encara, a Amposta
Fa 3 hores
5 comentaris:
És un dels meu poetes. L'estiu passat vaig estar uns dies a Granada i vaig resseguir els seus passos...No sé si han de remenar els seus ossos o deixar-los en pau....Una gran poeta Federico!
El compartim amb l'Elvira i moltes més persones. La primavera passada també vaig anar-hi; vaig estar a la casa on havia viscut, i m'hauria agradat poder fer-hi estada uns quants dies i retornar a llegir-lo, ua vegada més, allí, en el seu espai. Un espai tan "Federico".
Tampoc tinc clar si, com diu l'Elvira, han de remenar els seus ossos...potser millor no oblidar-nos del què va passar.
Vaig poder veure l'homenatge teatral que va fer en Pepe Rubianes de "Lorca eran todos" i em va entusiasmar. No sé si l'has vist, potser el trobaràs a la xarxa.
I preciós poema el que ens regales d'ell!
que bonic.
Tots som Lorca no?
Gracies pel poema.
Una abraçada!
Àlex.
doncs si a tocat Lorca! :-)
Publica un comentari a l'entrada