pensament

Volia posar un vídeo de la Clara Andrés, però com que la conexió que tinc fa una mica el tonto i no em deixa... hauré d'escriure alguna cosa... jo que em volia estalviar la feina de buscar paraules... i us volia regalar la banda sonora de la pel·lícula Dies d'agost de'n Marc Recha... director intimista de paisatges oberts... que a mi em porta a descobrir paisatges que no conec massa... i em provoca les ganes d'agafar una furgoneta d'aquelles que surten a les pel·lícules americanes, amb poc morro, arrodonides, amb una roda al davant, blava (ha de ser blava, no em pregunteu per què) amb les llantes de les rodes blanques... no sé si us la imagineu... també té cortines de roba i segur que a dins hi ha un matalàs per fer la migdiada. Sí, agafaria aquesta furgoneta i carretera amunt, seguint la música de la ràdio em deixaria portar pel paisatge, descobrint racons i llocs de pau. Ja veig el verd i el marró de la terra, i el vent que gronxa les oliveres... i trobaré aquell arbre a prop d'una font on podré seure amb el meu llibre a llegir.