Un calaix de sastre: poema

dissabte, 17 d’octubre del 2009

Avui he vist un mag,
treia flors de colors d'un barret tronat
i donava somriures,

jo l'he envejat.

fanal blau ha dit...: Segur que tú també pots donar i regalar somriures, amb o sense barret tronat! Veuràs...prova-ho!; 17 d’octubre del 2009, a les 21:43
Elfreelang ha dit...: No vull pas contradir a fanal blau...més aviat hi estic d'acord però encara diria més...tu també ets una mica màgica!; 17 d’octubre del 2009, a les 21:55
Alexandre Moreno ha dit...: Genial.

A vegades, la condensació d'una idea en poques paraules o versos, és genial, i difícil. Costa més, condensar en poquet, que donar mil voltes a una idea.

A vegades també veig mags, i també els envejo. Tot i que a vegades, els miralls, distorsionen més que els ulls, i veiem fora molt i dins nostre poc, tot i no ser sempre cert.

Segur que tens colors, rams, i fins i tot conills blancs a dins del teu barret...

Una abraçada!; 19 d’octubre del 2009, a les 10:34
fanal blau ha dit...: http://www.youtube.com/watch?v=EICGZq1w6Sg; 21 d’octubre del 2009, a les 0:50
calaix ha dit...: Fanal: si, suposo que algun he regalat... potser no tants com voldria... però s'intenta :-) gràcies per la cançò

Elvira: sempre m'animes! gràcies, ets un sol, una abraçada!

Alexandre: moltes gràcies, si és més fàcil veure el de fòra... bona reflexió.

no cal dir que em feu somriure amb els vostres comentaris ;-); 21 d’octubre del 2009, a les 21:59