dijous, 26 de novembre de 2009

principi de conte

Has agafat una avió a Roma. Ciutat d'història. D'on venim encara que no volguem, per què potser som indiketes o laietans... Veuràs belles ruïnes i imaginaràs altres temps. I no saps que aquella pedra era tapada per marbres o pintures... i aquella estatua maquillada i vestida amb túniques... tan diferent... I no veuràs la cara del romà d'avui, aquell que té un nick a internet i li costa arribar a final de mes i ha de baixar les escombraries i barallar-se amb la dona per ja no sap què... I t'imagino fent cua per menjar-te una pizza i buscant les monedes que tens per llençar-la a la Fontana di Trevi... i no trobaràs desig per demanar... però pensaràs què amaguen totes les altres monedes... potser amor, potser diners, potser fama, potser salut... i les enveges. I acabaràs passant aquests pocs dies resseguint itineraris de guies per turistes, intentant saber totes les històries, una cosa que no et pararàs a fer amb les de la teva ciutat, segurament per què sempre tens temps per fer-ho i ho deixes per demà. I compraràs aquella postal per què per més que facis fotos no aconsegueixes trobar l'angle, com s'ho fan per treure la gent i els edificis lletjos? i pensaràs que t'hi quedaries per sempre... però ja és hora de tornar. I quan siguis a la fila de l'avió trobaràs una moneda a la butxaca, l'acaronaràs i et sortirà el desig que ja no ets a temps de demanar...

5 comentaris:

Elvira FR ha dit...

Pot ser un principi de conte o fins i tot un conte acabat...que té continuació....m'ha agradat molt....per l'ús de la segona persona, pel dinamisme, perquè està en futur....pel que contes...i pel desig que no s'enceta a demanar quan és el moment i apareix més tard...

calaix ha dit...

gràcies Elvira, me n'alegro que t'agradi :-)

fanal blau ha dit...

Jo vaig tornar fa poc a Roma, perquè la primera vegada vaig llençar una moneda a la Fontana de Trevi, i espero tornar-hi perquè aquesta vegada ho vaig tornar a fer...:) Diuen això, oi? que si ho fas, tornaràs a caminar-la...
I mira, jo per demanar desitjos...no me n'estic...
Els que es compleixin, segur que seran fantàstics!

bon relat, calaix...continuarem llegint?

una abraçada!

coses2 ha dit...

A ni en sembla un conte acabat i molt bonic per cert.

oldrijpg ha dit...

Impresionante!