dissabte, 7 de novembre de 2009

uns llençols de cotó,
sota tres mantes de llana.

2 comentaris:

fanal blau ha dit...

fa uns quants anys, em va donar el "perrengue" de desfer-me de les mantes de llana i de cotó que hi havien a casa, per donar pas als nòrdics...que ara fins i tot, en ple hivern ens arriben a fer suar.
Els llençols, sempre de cotó.
De les mantes, una certa enyorança d'aquell pes gustós a l'hora d'anar a dormir i sentir-se ben protegideta...
Tampoc sóc tant tant gran...però de menuda hi posàvem maons escalfats a la llar de foc i embolicats amb roba, als peus del llit, per trencar la humitat.
Arriba el fred, calaix, està bé d'abrigar-se!
Bona nit!

calaix ha dit...

jo no me n'he pas desfet de les mantes... una que li costa llençar coses que serveixen... per canviar-les per coses noves... :-)