skip to main |
skip to sidebar
Una ràdio de música soul de fons. No fumo i no bec cap cervesa. Només penso que m'agradaria ser en un altra lloc, però em quedo aquí escribint... Encara tinc aquell pot verd ple de "caniques" (ara no em feu buscar com es diuen en català, ja ja sé que això no diu molt de la meva qualitat d'escriptora, però mira, tinc mandra,o tinc pressa per escriure, deu ser això). M'agraden aquestes boletes de colors, a vegades les faig rodar per terra... però, sincerament, ara ja no em sé les regles del joc. I busco els meus records de nena i em queden lluny. On han anat aquests entremig? I penso en tants altres jocs dels quals no em sé les normes... I continuu sense fumar per què no he fumat mai... Em vaig apuntant en un paper el nom de les cançons que m'agraden. Després les buscaré i les iré penjant per fer-me la sàbia... i seguiré insistint amb aquests relats que no acaben... fins que en trobi un que em porti cap aquest lloc on vui ser, on tu també hi ets i ens sabem totes les cançons...
4 comentaris:
Jo crec que aquest relat està acabat i ben acabat :)
M'ha agradat. M'ha fet gràcia això de "no fumo perquè no he fumat mai". Tu fumes? No sé perquè però jo sempre he pensat que no tens aquest (mal) hàbit.
Petons !
gràcies! no, no fumo... però què t'ho fa que no ho faig? (ara m'has deixat intrigada)
petons! :-)
m'agrada molt aquest relat i també el principi de conte d'abans...a mi ara també m'intriga el fet que coses2 pensés que tu mai has fumat...(?)
gràcies Elvira, una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada